Durant molts anys ha estat una de les joguines més representatives de generacions d'avis i àvies de Catalunya. Ha estat una joguina cabdal pels infants fins ben entrat els anys seixanta, ja que tant podia servir de joguina com de moneda per als nens i això feia que el patacó fos una peça de joc amb un alt valor pels infants. Molts cops era un objecte d'aposta per obtenir-ne més amb el risc de perdre els que es tenien. Per a construir-los els nens i nenes esperaven que els adults i sobretot els avis llancessin les cartes ja usades de les seves partides al cafè. Normalment quan les cartes molt utilitzades o marcades (per fer trampa) dels avis ja no servien, aquests les donaven als infants i a partir d'aquí ells es construïen els seus patacons o recollien les caixes buides de llumins que la gent gran que fumava deixava a les taules dels cafès.